Ona Moianès

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS. “Si ERC i Junts per Catalunya tenen la temptació de tornar a la bilateralitat, no podran comptar amb la CUP”

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS. “Si ERC i Junts per Catalunya tenen la temptació de tornar a la bilateralitat, no podran comptar amb la CUP”

  • “La voluntat inequívoca de desobeir i de seguir plantejant un pols democràtic vers l’Estat per tal de poder construir la república és clau, per tal que ens plantejem investir Puigdemont. Si és així, i la seva llista és la més votada, no hi hauria cap problema per recolzar-lo”.  

 

Com la gran majoria de militants de la CUP, Ramon Valcells i Casacuberta, abans de fer el salt a la política institucional, ha tingut una llarga tragectòria política en diversos moviments socials i entiats. Destaca sobretot la seva lluita “municipalista a Manresa durant molts anys”. També ha participat en la creació de l’assamblea de la CUP Moià, i després la de la CUP Monistrol de Calders, que va ser la llista més votada en les darreres eleccions municipals l’any 2015 i on va governar fins el juny del 2016 després que l’oposició li presentes una moció de censura. De cara a aquestes eleccions del 21D, Valcells va al número 7 de la llista de la CUP per Barcelona. Hem conversat amb ell i hem compartit aquestes reflexions.

 

¿Una futura república donarà més autonomia a les comarques petites?

M’agradaria poder donar aquesta resposta d’una forma clara. En tot cas, crec que aquí ens hem de remetre a la pròpia constitució del marc normatiu i legislatiu d’aquesta república. Nosaltres pensem que s’ha de fer des d’un treball de base i horitzontal en el marc d’un debat constituent, on des d’una perspectiva sectorial es defineixi cadascun dels àmbits. Des de àrees de treball a nivell polític, com la pròpia configuració de les institucions. Crec que és un oportunitat important el fet de poder reformar les institucions posant-les al servei de la gent. És en aquest marc on s’haurà de veure quin paper tenen i com s’estructuren les noves comarques en la nova república.

¿ De la lluita “municipalista” s’en emporta alguns coneixaments aplicables i efectius per la construcció de la república?

Sí, de la lluita que hem fet a les institucions m’emporto sobretot poder entendre els límits de les mateixes institucions a l’hora de posar-se al servei de la gent. Els que venim de l’esquerra independentista  sempre hem qüestionat i criticat les potencialitats d’aquestes institucions com a obsoletes i ineficients, i ens hem adonat de la dificultat que tenim de tirar endavant polítiques veritablement transformadores, ja que el propi disseny de la institució ho impossibilita.

¿Quines són les garanties democràtiques de les eleccions del 21D?

Per nosaltres les garanties democràtiques són mínimes. Em sembla gairebé insultant que puguin parlar de garanties democràtiques aquells que les exigien l’1 d’octubre. El referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre va oferir màximes garanties i, per nosaltres, aquest és el mandat vàlid. El que tenim ara mateix és un context en el qual hi ha projectes polítics que estan sota sospita i que per tant no poden desplegar el seu potencial. Tenim candidats a la presó, candidats a l’exili, uns mitjans públics intervinguts i una situació social totalment anòmala i això fa que el resultat d’aquestes eleccions estigui molt agafat amb pinces.

¿Hi haurà apoderats i interventors de la CUP a les taules de votació del Moianès que puguin contribuir a generar el màxim una garantia democràtica?

La CUP participa en una acció conjunta, organitzada per l’ANC i els CDR, que consisteix en fer un recompte paral·lel el mateix dia de les eleccions. Hem posat al servei d’aquesta acció els nostres apoderats, que són uns 7000 aproximadament. I a nivell de Moianès, crec que entre nosaltres, ANC i CDR cobrirem tots els col·legis electorals.

A la majoria d’actes de campanya del Moianès hi ha molt poques dones que acaparin protagonisme. ¿Perquè passa això? ¿Hi ha consciència per part dels partits i voluntat de canvi?

En aquest sentit, el nostre partit sempre ha tingut molta voluntat de canvi. Considero que tots els partits han de fer una reflexió i estimular la presencia femenina a les llistes. A la CUP sempre hem tingut molt interès que això sigui així, de fet el feminisme és un dels eixos importants sobre els quals basem la nostra manera de fer política. Fins i tot, hi havia la consigna clara que a les pròximes eleccions qui havia d’encapçalar la llista era una dona. Aquí és on hem de fer la nostra part d’autocrítica. Degut a la imposició d’aquestes eleccions i la precipitació amb la que s’han fet les llistes ha estat impossible, però en tot cas sempre hem fet llistes cremallera i sempre hem intentat corregir les mancances que a nivell de societat genera el patriarcat, estimulant la presencia de dones en la participació política del nostre àmbit.

La problemàtica de la contaminació dels rius i el mal estat de les depuradores ha estat constant durant els últims anys al Moianès ¿Quines són les polítiques mediambientals que la CUP porta al programa?

Proposem un canvi de model productiu i una manera diferent de dimensionar l’activitat industrial. Els creixements industrials moltes vegades no tenen en compte l’impacte que deixen sobre el terreny. Creiem que els processos productius han d’estar directament relacionats amb les potencialitats que té el territori a nivell de medi ambient.

¿Es troba en total llibertat per expressar el que pensa?

Em sento en llibertat, així entenc la política. Malgrat això, és cert que el context actual és d’una clara anormalitat i que es pot defensar amb molta més comoditat projectes polítics unionistes que no pas independentistes. Una certa incomoditat sí que sento.

Quan l’Estat va imposar aquestes eleccions, la CUP  va dir que no es presentaria ¿Per què us heu acabat presentant?

Ens  hem acabat presentant perquè no ens podíem permetre que l’Estat culmines el cop d’estat ocupant les nostres institucions impunement. Tenim l’oportunitat de desmentir el seu principal argument, que és que no som una majoria social. Ens sembla que  guanyar aquestes eleccions seria un cop d’efecte important per mostrar, fora de les nostres fronteres, que la repressió no serveix per res i que es consolidi una idea de que hi ha una majoria independentista. A partir d’aquí, l’Estat haurà de canviar el rumb, deixar de banda la via repressiva, i resoldre políticament el conflicte.

¿La via unilateral és l’única possible?

Per nosaltres sí. El marc autonòmic ja està superat.  Si ara hi anem és perquè hi ha una correlació de forces que possibilita sortir d’aquest mandat, implementar la república i fer tot allò necessari per dotar-la de contingut.

¿Com valora la posició que Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han pres recentment envers la unilateralitat?

Ens sembla que han fet un discurs confús. La voluntat de construir aquesta república serà el que determinarà la possibilitat que la CUP no entri en cap tipus de pacte de govern. Si en algun moment aquestes formacions sobiranistes tenen la temptació de tornar a la bilateralitat, no podran comptar amb la CUP. Al final són formacions que han estat sotmeses a un nivell de repressió molt alt per part de l’estat durant els darrers mesos i això les ha afectat molt. Ens sembla que el seu discurs està molt condicionat pels efectes que ha tingut aquesta repressió. Nosaltres ja preveiem aquests nivells de repressió i no cedirem ni un mil·límetre. Creiem que hi ha una societat preparada per afrontar-la.

¿En cas de victòria, investiríeu al President Puigdemont?

Per nosaltres serà determinant aquesta voluntat inequívoca de desobeir i de seguir plantejant aquest pols democràtic amb l’Estat per construir la república. Si la llista del Puigdemont és la més ben posicionada i vol fer efectiu el que proposem, no hi hauria cap problema.

¿Què passarà en cas que no hi hagi majoria sobiranista?

Nosaltres, tant si hi ha majoria sobiranista com si no, no participarem en un parlament de caire autonòmic. La nostra actitud serà de boicot i de bloqueig si el que es pretén és el retorn a l’autonomisme.

¿Què es podria haver fet diferent?

Moltes coses. No deixa de ser una oportunitat per prendre’n nota i treure’n conclusions de l’experiència. No es declara ni es construeix una república cada dia, per tant, té una part d’assaig – error important. Si que ens sembla que en la darrera legislatura es va construir un relat excessivament ingenu i màgic respecte  els costos que podria significar portar la cosa fins al final. S’hauria d’haver donat al paper de la gent mobilitzada la rellevància que es mereixia, era la principal fortalesa que teníem.

¿Què pensa quan encara veu que hi ha empresonats?

Penso que no és tant sorprenent. Tot això ha fet que li caigui la màscara a l’Estat. Alguns ja dèiem, fa dècades, que és un estat hereu de la dictadura, que no es va fer el trencament necessari i que mentre ningú qüestiona l’statu quo pot tenir una aparença de certa democràcia, però moltes vegades hem vist com reaccionen quan algú vol anar més enllà de l’establert pel règim del 78. És un escàndol però tampoc és tan sorprenent. En tot cas, la solució haurà de ser democràtica i l’Estat haurà d’acabar cedint.

¿Quina valoració en fa de la campanya electoral que la CUP ha fet al Moianès? ¿I a Catalunya?

Crec que, malgrat la situació anòmala i la precipitació, en campanya ens creixem i superem les expectatives que mostren les enquestes. La campanya ha estat propera, molt imaginativa i amb un alt índex de penetració, sobretot a través de les xarxes. Els actes que hem fet han tingut una bona acollida. És per això que estem contents.

¿S’atreveix a fer una porra dels resultats electorals del Moianès? ¿I de Catalunya?

Del Moianès no m’hi atreveixo gaire. Sé que, curiosament, a les darreres autonòmiques, va ser una de les comarques on la CUP va treure millors resultats pel que fa el percentatge. De fet, Monistrol de Calders va ser segon municipi amb millor percentatge de vot pel que fa la CUP. A nivell nacional també ho  veig complicat. En aquesta contesa electoral el vot és més volàtil que mai. Es poden produir canvis de vot a última hora molt fàcilment. En tot cas, si que creiem que estem en situació de mantenir o, fins i tot, millorar els resultats que vam treure fa dos anys.

 

 

 

 

**Des d’OnaMoianès, us oferim una entrevista, amb cadascún dels candidats del Moianès, que estan en alguna de les llistes dels partits que es presenten de cara el 21D. Els hem fet unes preguntes comunes i unes d’específiques per a cada candidat, i això és el que ens han respost.

Així, hem pogut parlar amb ,

Eduard Shàncez, al número 48 de la llista de Junts per Catalunya per Barcelona

Ramon Vilar, al número 43 de la llista d’Esquerra Republicana per Barcelona

Ramon Vancells, va al número 7 de la llista de la CUP per Barcelona

Entre “els números 1” del Moianés en les llistes del 21D també hi trobem Mercè Cardona Junyent, que va al número 18 de la llista del PSC per Barcelona. No obstant degut a l’alt volum de feina d’aquests dies de campanya no ens ha pogut concedir una entrevista.

Related Posts