Ona Moianès

Les àrees de reciclatge, el punt fosc de la recollida porta a porta

Les àrees de reciclatge, el punt fosc de la recollida porta a porta

  • L’any 2010 Oló va ser el poble que més va reciclar de tot el Bages, ara hi ha hagut un “relaxament” i la taxa de reciclatge s’ha reduït

Núria Picas Rodoreda – . L’any 2008 el poble de Santa Maria d’Oló reciclava únicament un 12% de tota la brossa que es recollia dins la població. Això significa que el 88% restant era rebuig, i per tant matèria que no es reciclava i que s’havia de portar a un abocador controlat. D’abocadors cada cop n’hi ha menys, i els que hi ha estan arribant a la seva màxima capacitat, la qual cosa comporta un augmentant de la taxa que cal pagar per portar-hi el rebuig.

El 2010, just un any després de la implantació del servei de recollida selectiva (que es va posar en marxa el 2009), la taxa de reciclatge al poble va passar al 76%. Això suposava un significatiu augment del reciclatge, concretament 64 punts més respecte l’any anterior. Aquesta dada, la del 76% de reciclatge, va valdre a Oló la significativa  etiqueta de ser el poble que més reciclava de tot el Bages (dades que proporciona el Consorci de residus del Bages). “De fet reciclar encara més, és quasi bé impossible, vol dir no generar rebuig. I això és molt difícil, explica Dolors Serral, regidoria de Medi Ambient de Santa Maria d’Oló i Llicenciada en Ciències Ambientals.

Tot i això, aquest passat 2014 s’ha reciclat al poble un 69% del total de residus produïts, aquesta és una xifra inferior a la del 2010 quan Oló encapçalava la llista de pobles que més reciclaven del Bages. Des de l’Ajuntament s’apunta a un relaxament general de la població com a causa d’aquest descens en la taxa de reciclatge, i de fet ja s’està començant a pensar en posar en marxa un nova campanya per conscienciar de nou a la població i per mirar de tornar a assolir xifres similars a les del 2010, i que són “les que fan un favor molt gran al medi ambient” explica Serral.

No obstant, si de la recollida porta a porta se’n fa una “valoració molt bona i positiva”, el que no acaba de funcionar tant bé són les àrees verdes o bé les àrees de reciclatge.

Les àrees verdes o de reciclatge

El sistema del porta a porta preveu una àrea on els habitants dels nuclis rurals i cases de pagès d’Oló poden acudir a llençar les seves deixalles, ja que no disposen de la recollida en la mateixa porta de casa seva. D’aquestes àrees n’hi ha una a la Plana, una al pla de Grassetes, una a Vilanova i una altre al costat de la depuradora de la Rovirola. I com a àrea d’emergència del nucli urbà hi ha l’àrea situada a baix la Riera d’Oló, a prop de la zona de la Palanca.  Són precisament aquestes àrees els grans punts foscos d’aquesta recollida selectiva.

L’Empresa contractada per oferir el servei de recollida de les escombraries, Corporación CLD S.U.T.R,  a part de fer la recollida porta a porta, també s’encarrega de buidar les àrees verdes, però només els contenidors de plàstic i rebuig. Aquests contenidors es buiden quan es recull la brossa del porta a porta, per tant teòricament les àrees tenen la mateixa freqüència de recollida que qualsevol casa del poble. El contenidor restant, el vidre, és buidat i netejat directament pel Parc Ambiental de Manresa. Pel que fa als contenidors d’orgànic i de paper, és personal directament contractat per l’Ajuntament qui els recull i els buida. Ambdós, personal contractat per l’Ajuntament i CLD S.U.T.R s’encarreguen de la neteja d’aquestes àrees.

Tot i això, normalment les àrees es troben en un estat de “neteja qüestionable” i “plens de brutícia i deixalles que no han cabut al seu contenidor” expliquen els veïns de l’àrea del Pla de Grassetes. I aquí arriba la gran problemàtica: hi ha contenidors que no es buiden mai del tot, això fa que les bosses de deixalles no hi càpiguen i els usuaris optin per deixar-les al terra fent més evident la manca de neteja. Per altre banda, el usuaris també en fan un mal ús en deixar-hi residus voluminosos (tot i que l’Ajuntament ofereix un servei de recollida de voluminosos un cop al mes) i altres deixalles que haurien d’anar a la deixalleria.

Problemes de difícil solució, que en poblacions veïnes, com per exemple Artès, s’han intentat solucionar sense èxit instal·lant càmeres que graven l’àrea les 24 hores al dia. “Aquesta mesura ha estat un desastre, els usuaris han optat per deixar les seves deixalles just al darrera de la càmera, per no ser gravats”, explica Enric Güell, alcalde de Santa Maria d’Oló.

Aquest és l’aspecte que presentava l’àrea verda del Pla de Grassetes el dia 27 de juliol de 2015. Fotografia: Núria Picas

Aquest és l’aspecte que presentava l’àrea verda del Pla de Grassetes el dia 27 de juliol de 2015. Fotografia: Núria Picas

El dia 3 d’Agost,  (set dies desprès de la realització de la primera fotografia) la mateixa àrea presentava aquest aspecte:

L’estat deplorable d’aquestes àrees però, no és només degut al mal ús dels habitants del poble, clarament la recollida amb massa poca freqüència genera la problemàtica de l’amuntegament de nombroses deixalles, en aquest cas al contenidor del plàstic. Fotografia: Núria Picas

L’estat deplorable d’aquestes àrees però, no és només degut al mal ús dels habitants del poble, clarament la recollida amb massa poca freqüència genera la problemàtica de l’amuntegament de nombroses deixalles, en aquest cas al contenidor del plàstic. Fotografia: Núria Picas

Els avantatges de la recollida selectiva, un “servei de luxe”

Però qui hi surt guanyant amb la recollida porta a porta? El primer beneficiat clar d’aquest servei és el Medi Ambient. “La recollida Selectiva fa un favor molt gran al mediambient i ens condueix cap a un desenvolupament cada cop més sostenible del nostre poble, per tant és un benefici per a tothom i sobretot per a les generacions futures” explica Serral. A més, tot allò que es recicla conseqüentment “no s’ha de portar a l’abocador i per tant el reciclatge fa reduir notablement l’elevada taxa d’abocament. També cal destacar que d’aquesta manera no existeixen punts de brutícia i males olors al nucli urbà per la presència dels contenidors als carrers.”

Per altre banda, un bon reciclatge del plàstic suposa un descompte per l’Ajuntament en la taxa de les deixalles. Al contenidor groc (el del plàstic) s’hi dipositen bàsicament dos tipus de deixalles: envasos de plàstic i impropis (deixalles de plàstic no reciclables). Si aquest segon tipus, el impropis, no superen el 30% del total de plàstic generat, Ecoembes (organització que recicla els envasos) aplica una bonificació o descompte a la facturació de la gestió dels envasos. Actualment Oló es troba dins d’aquests marges i per tant gaudeix de la bonificació, tot i que cal destacar que en la darrera caracterització d’envasos realitzada durant el mes de juny d’enguany els impropis eren del 24,5%, un percentatge molt ajustat.

No obstant, també hi ha un clar desavantatge en aquest sistema: l’elevat preu del servei de recollida porta a porta. “El servei de recollida selectiva evidentment és més car, però és un servei de luxe” segons Serral. Concretament costa anualment a les arques de l’Ajuntament 104.647 euros.

Els beneficis són clars, i el servei, desprès de funcionar durant 6 anys, ha obtingut una bona resposta per part dels habitants d’Oló, tot i això queden algunes taques negres.

Alternatives

Moltes vegades, la gran problemàtica és trobar un lloc per deixar deixalles grans, o de difícil reciclatge, i és llavors quan les àrees de reciclatge s’omplen de pneumàtics, lavabos o altres voluminosos.

Des de l’Ajuntament es vol posar especial èmfasi en la solució d’aquest problema. “Fa unes setmanes vam haver de retirar 100 pneumàtics de l’àrea de Vilanova, i no és la primera vegada que s’ha de fer una intervenció així”. Aquest tipus de residus es poden duu a la deixalleria, n’hi ha dues de pròximes, a Artés i a Avinyó, que ho recullen sense cap tipus de cost. Per altres residus més concrets, com per exemple aerosols, tòners de tinta, electrodomèstics petits… es pot utilitzar la deixalleria mòbil que ve al poble un cop al mes, i finalment per altres voluminosos (a part de poder-los portar a la deixalleria) l’Ajuntament presenta un servei via telefònica  que ofereix la possibilitat de d’avisar a l’Ajuntament que es deixaran voluminosos i el mateix Ajuntament s’encarrega de preparar la recollida amb l’empresa CLD

Finalment el poble també disposa d’altres contenidors específics com per exemple el de recollida de roba o el del reciclatge d’oli.

El mal ús a l’hora de llençar els residus voluminosos es fa més patent en les àrees de reciclatge, que solen ser els llocs escollits per deixar-hi aquest tipus de residus. El dia 27 de juliol es podia trobar a l’àrea de Vilanova un lavabo, un bidette, entre d’altre runa i restes de mobiliari, deixalles totes elles pertanyents al grup de voluminosos. Fotografia: Núria Picas

El mal ús a l’hora de llençar els residus voluminosos es fa més patent en les àrees de reciclatge, que solen ser els llocs escollits per deixar-hi aquest tipus de residus. El dia 27 de juliol es podia trobar a l’àrea de Vilanova un lavabo, un bidette, entre d’altre runa i restes de mobiliari, deixalles totes elles pertanyents al grup de voluminosos. Fotografia: Núria Picas

 

Related Posts

Leave a Reply