“Si no es fa res, aquest estiu podem tenir catàtrofes com la del 94”

Clara Cid Gustà

Avui diuen, sembla mentida, però hi ha tres bombers de guàrdia al parc de Moià. I sembla mentida, no perquè siguin pocs sinó perquè són molts. Fa quatre mesos que, farts de la manca de recursos, els bombers de Catalunya han deixat de fer hores extres. A

A Catalunya hi hauria d’haver 3.000 bombers, ara n’hi ha menys de 2.000 d’operatius. A Moià mateix al parc com a mínim haurien de ser-ne 21: en son 17, i un dels caporals es jubilarà aquest any.

Des de el 2009 només hi ha hagut una única promoció: 150 bombers.  Però hi ha hagut com a mínim 500 jubilacions i hi segueix havent una mancança d’un miler. Tot això ha anat portant les plantilles al límit. Ja fa temps els hi van apujar en 100 hores la jornada anual, a més a més, entre ells s’han anat cobrint els torns amb encara més hores extres, que cobren per sota de l’hora ordinària.  Insisteixen, de tota manera, que la seva reivindicació no demana millores salarials, sinó mínims.

No demanem millores, demanem mínims

Per tenir obert el parc, en un torn com a mínim hi ha d’haver tres bombers. Quan n’hi ha menys de tres, els deriven a Manresa, a Berga o a Vic. És a dir que Moià es queda sense bombers. En cas d’emergència els bombers han d’arribar per llei en com a màxim 20 minuts al lloc, com més aviat més eficàcia. Quan el parc de Moià es clausura, els cotxes vénen d’aquests altres parcs. “Quan el cotxe ve fins a Moià encara ja no es pot arribar amb aquests 20 minuts, si l’emergència és a Castellcir o a L’Estany… Els primers minuts són clau. Els polítics tenen sort perquè les desgràcies han vingut d’una amb una”.

 Els polítics han tingut sort perquè les desgràcies han vingut d’una amb una

La manca de personal no és però l’única reivindicació que els bombers moianesos tenen, i és que fa gairebé 9 anys que part de les instal·lacions les tenen en barracons.

El parc de Moià es va construir el 1979, o més ben dit, mal construir. Ja fa 10 anys que hi van anar apareixent esquerdes i els problemes estructurals van acabar sent un perill pels bombers. Ara fa 3 anys van clausurar la zona del parc “de construcció” definitivament, excepte el garatge i van traslladar-ho tot als barracons.

En aquests barracons, a banda de no ser de construcció, hi ha moltes mancançes. Per començar, els lavabos. Els banys es mouen i les dutxes perden aigua constantment. A les instalacions a  més a més hi fa moltíssima calor i ho han de regular tot amb aires condicionats que, denuncien, són una despesa energètica desmesurada.

Allà hi trobem la sala de mandos, un despatx, un gimnàs petitíssim i una cuina que ara té dos fogons però que fins fa poc només en tenia un. La cuina, diuen, quan són tres va prou bé, però, quan son 12 en temporada alta com a l’estiu, amb tota la calitxa que comporta, arriba a ser insoportable.

Tenim paranys pels ratolins i quan plou tot està ple de goteres

Han hagut de posar paranys pels ratolins i fins i tot s’han hagut de construir ells mateixos un portxo a l’entrada dels barracons perquè per anar al lavabo havien de sortir a fora i quan plou, tot està ple de goteres.

A l’estiu arriben a ser 12 però no son tots bombers. Els AOF, Ajudants de Focs Forestals, reforçen els parcs, però també els ocupen. A més a més ara també hi ha els EPAF, Equips de Prevenció Activa Forestal. Durant tot l’any netegen els boscos. Ara són com a molt dos al dia, però podrien ser més a la llarga. Tenen tot el material al garatge, no hi ha més espai, i el nou projecte de parc no els contempla. 

La Generalitat ara els construirà un parc nou, diuen. En principi, la licitació  està cedida, però ni ells mateixos saben ni quan començaran, ni on es preveu que es guardin els vehicles i tot el material de les cotxeres. Per ara, segueixen pagant el lloguer – denuncien, molt alt – de part dels barracons.

A més a més, aquest parc ja només contempla un camió. La plantilla, les instal·lacions i també el material.

Ara el parc té només un camió i un cotxe 4×4, quan per anar sobre segur haurien de ser 2 camions. A més a més, molt del material està obsolet o es tarda molt a renovar. Aquesta manca de recursos ha generat situacions absurdes: “Fa un parell d’anys tenia les botes foradades, vaig trucar dues, tres, quatre vegades. En comptes d’enviar-me’n unes, em van donar la baixa i van enviar un altre bomber al parc que tenia les botes bé”.

Se’m van trencar les botes, em van donar la baixa i van enviar un bomber que tenia les botes bé

Fa uns anys van canviar els cascs. En teoria, també s’havien de canviar les màscares – un binomi que ha d’encaixar a la perfecció –  però l’administració va preferir modificar les antigues per estalviar-se diners. Alguns companys en servei van tenir seriosos problemes perquè es trencaven i fins llavors no les van canviar.

A vegades, diuen, es troben que els ADFS, que depenen de la Diputació i no de la Generalitat, tenen més material, més nou i més bo que ells, que són els professionals.

Alerten, s’acosta un estiu sec que segurament i per desgràcia generi molts focs, si la Generalitat no fa les inversions pertinents podria repetir-se el que va passar el 1994 a Catalunya.